Català - Castellà
rebentar
verb intransitiu i pronominal
1 (obrir-se) reventar; explotar; estallar.
verb intransitiu
2 figurat (estar molt ple) reventar; desbordar; rebosar.
verb transitiu
3 figurat (molestar) reventar; molestar; fastidiar.
4 figurat (cansar) reventar; cansar; agotar.
5 familiar (criticar durament) reventar.
6 (trencar) reventar; romper; hacer ceder.
rebentar-se de riure, reventar ( o troncharse; o desternillarse) de risa.
Diccionari Manual català-castellà Vox © Larousse Editorial, SL
