Llengua catalana
hipoteca
nom femení Dret de propietat sobre una casa, un terreny o algun altre bé immoble que el propietari posa com a garantia davant d'una altra persona, un banc o una societat, per assegurar que pagarà un deute que ha contret amb aquests: va firmar una hipoteca amb la caixa d'estalvis per comprar-se un pis.
hipotecar
verb transitiu Posar la propietat d'una casa, un terreny o algun altre bé immoble sota una hipoteca per obtenir, a canvi, el préstec d'una quantitat de diners o per garantir un pagament.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la c es converteix en qu davant e, i, com en el verb trencar.
hipotecari, -ària
adjectiu Relatiu a la hipoteca.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
