Llengua catalana

dir
verb transitiu  
1   Expressar o comunicar un pensament, una idea, etc., generalment amb paraules: la Núria diu que coneix algú que ens podria ajudar.  

2   Assegurar o sostenir una opinió: diu que no tens raó.  

3   Emetre o pronunciar sons que formen paraules: digues gràcies.  

4   Queixar-se d'alguna cosa: és una bona idea, no sé què n'has de dir.  

verb pronominal  
5   dir-se Anomenar-se: com es diu la teva mare?  

verb transitiu  
6   Fer servir una o més paraules, especialment en les circumstàncies adequades: no digueu marranades a l'hora de dinar!  

dir per dir Parlar sense coneixement exacte d'una cosa.
dit i fet Indica que una acció es fa amb rapidesa.
és a dir Expressió que introdueix l'explicació del que s'acaba de dir: la teva família, és a dir, els teus pares i la teva germana, són molt simpàtics.  
haver-hi ( o tenir-hi) alguna cosa a dir Tenir alguna queixa o objecció sobre alguna cosa: no hi tinc res a dir, estic d'acord amb vosaltres.  
no dir ni piu No dir res.
voler dir Significar: congratulations en anglès vol dir felicitats.  
OBSERVACIÓ:  El verb dir forma verbs pronominals amb els pronoms en i hi . Per tant, frases com aquesta: *com li dieu a això? són incorrectes. S'ha de dir com en dieu, d'això?  És incorrecta l'expressió *qui ho anava a dir perquè és un calc del castellà; s'ha de dir qui ho havia de dir?
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL