Llengua catalana
dir
verb transitiu
1 Expressar o comunicar un pensament, una idea, etc., generalment amb paraules: la Núria diu que coneix algú que ens podria ajudar.
2 Assegurar o sostenir una opinió: diu que no tens raó.
3 Emetre o pronunciar sons que formen paraules: digues gràcies.
4 Queixar-se d'alguna cosa: és una bona idea, no sé què n'has de dir.
verb pronominal
5 dir-se Anomenar-se: com es diu la teva mare?
verb transitiu
6 Fer servir una o més paraules, especialment en les circumstàncies adequades: no digueu marranades a l'hora de dinar!
dir per dir Parlar sense coneixement exacte d'una cosa.
dit i fet Indica que una acció es fa amb rapidesa.
és a dir Expressió que introdueix l'explicació del que s'acaba de dir: la teva família, és a dir, els teus pares i la teva germana, són molt simpàtics.
haver-hi ( o tenir-hi) alguna cosa a dir Tenir alguna queixa o objecció sobre alguna cosa: no hi tinc res a dir, estic d'acord amb vosaltres.
no dir ni piu No dir res.
voler dir Significar: congratulations en anglès vol dir felicitats.
OBSERVACIÓ: El verb dir forma verbs pronominals amb els pronoms en i hi . Per tant, frases com aquesta: *com li dieu a això? són incorrectes. S'ha de dir com en dieu, d'això? És incorrecta l'expressió *qui ho anava a dir perquè és un calc del castellà; s'ha de dir qui ho havia de dir?
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL