Llengua catalana
esperit
nom masculí
1 Part immaterial de l'ésser humà de la qual depenen els sentiments i les facultats intel·lectuals.
SINÒNIMS: ànima
2 Ésser immaterial dotat de voluntat i de raó.
3 Ànima d'una persona morta que es creu que té la capacitat de comunicar-se amb els vius: la mèdium va invocar els esperits.
SINÒNIMS: bubota, fantasma
4 Persona considerada per una qualitat determinada: un esperit aventurer.
5 Conjunt de qualitats, gustos i característiques d'una persona.
6 Valor, força o ànim per actuar o fer front a les dificultats: és una dona d'esperit.
7 Idea central o intenció principal d'una obra d'art, d'un missatge, etc.: heu copsat l'esperit de la novel·la?
8 Tendència o inclinació que es pot apreciar en les accions d'una persona o d'una col·lectivitat: la defensa de la naturalesa ha de formar part de l'esperit de la nostra època.
esperit de vi Alcohol etílic.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
