Llengua catalana
sofrir
verb transitiu
1 Saber suportar o tolerar una cosa sense oposar-s'hi ni queixar-se'n encara que impliqui un dany físic o moral: mai no he pogut sofrir la seva manca de puntualitat.
2 Ser sotmès a una prova, a un interrogatori, etc.: encara va haver de sofrir una altra entrevista.
3 Suportar un dolor, una pena, etc.: els que van viure la guerra van sofrir molts mals.
SINÒNIMS: patir
4 Ser objecte d'una acció: el pla inicial ha sofert moltes modificacions.
verb intransitiu
5 Sentir amb intensitat un dolor físic o moral o experimentar una situació desagradable o penosa: la malaltia el va fer sofrir molt.
SINÒNIMS: patir
OBSERVACIÓ: Es conjuga com cobrir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
