andar ¹
nombre masculino marxa nombre femenino

andar ²
verbo intransitivo
1 (caminar) caminar: Andar mucho, Caminar molt.
2 (desarrollarse) anar: El negocio anda muy mal, El negoci va molt malament.
3 (ir) anar.
4 figurat (encontrarse) trobar-se: ¿Qué tal andas?, Com et trobes?
¡anda!, apa!; fuig!; au!
andar a una, anar a l'una; estar d'acord.
andar de aquí para allá, anar d'ací d'allà.
andar metido en, estar ficat en.
andar tras (de algo), anar darrere.
ande yo caliente y ríase la gente, que diguin el que vulguin, que jo ja estic content; que rigui la gent i que jo vagi calent.
dime con quién andas y te diré quién eres, digues-me amb qui vas i jo et diré qui ets ( o què fas).
echar a andar, començar ( o posar-se) a caminar.
más viejo que andar a pie, més vell que anar a peu ( o que cagar ajupit).
no andarse por las ramas, anar directe al gra; anar ( o tirar) al dret.
quien mal anda mal acaba, qui la fa la paga; tal faràs tal trobaràs.
NOTA: Model de conj. [64].