coger
verbo transitivo y verbo intransitivo
1 (tomar) agafar; collir: Coger con la mano, Agafar amb la mà.
verbo transitivo y verbo intransitivo y verbo pronominal
2 (agarrar) agafar; agarrar: Coger por los cabellos, Agafar pels cabells.
verbo transitivo
3 (cazar) caçar; agafar: Coger una presa, Caçar una presa.
4 (coincidir) aconseguir; viure: Cogí la guerra civil, Vaig viure la guerra civil.
5 (incorporarse) afegir-se; incorporar-se: Cogí el curso a mitad, Em vaig afegir al curs a la meitat.
6 (comprender) copsar; entendre: No he cogido el sentido de sus palabras, No he copsat el sentit de les seves paraules.
7 (tomar notas) prendre: No pude coger bien los apuntes porque el profesor explicaba demasiado rápido, No vaig poder prendre bé els apunts perquè el professor explicava massa ràpid.
8 (sorprender) agafar; atrapar: Nos ha cogido la tormenta, Ens ha agafat la tempesta.
9 (apresar) agafar; detenir: Le cogieron por robo a mano armada, El van detenir per robatori a mà armada.
10 (subir) agafar; pujar: Coge el autobús número 50, Agafa l'autobús número 50.
11 (pagar, alquilar) agafar; llogar; pagar: He cogido un pisito para el verano, He llogat un piset per a l'estiu.
12 (conseguir) aconseguir; agafar: Tengo que coger seguridad en mí mismo, He d'agafar seguretat en mi mateix.
coger con las manos en la masa, agafar en flagrant delicte ( o in fraganti).
coger de nuevas, agafar de nou.
coger por, agafar la dèria per; venir les ganes de.
coger por su cuenta, agafar pel seu compte.
coger y..., sense més ni més: Estábamos esperando y de pronto cogió y se marchó, Estàvem esperant i de sobte va marxar sense més ni més.
no haber por donde coger algo, no haver-hi per on agafar alguna cosa.
NOTA: Model de conj. [5], com proteger .