reír
verbo intransitivo y verbo pronominal
1 (manifestar alegría) riure; somriure.
verbo intransitivo
2 (celebrar con risas) riure; fer gràcia.
verbo pronominal
3 (burlarse) riure's; burlar-se; mofar-se.
verbo intransitivo
4 figurat (tener aspecto alegre) riure; difondre alegria.
verbo pronominal
5 figurat familiar (empezar a rasgarse) riure; esquinçar-se.
reírse a carcajadas ( o mandíbula batiente), riure per les butxaques.
reírse por bajines ( o por lo bajo; o para sus adentros), riure per sota el nas.
ríe mejor quien ríe el último, qui riu primer plora el darrer ( o riu bé qui riu darrer).
NOTA: Model de conj. [37].