Català - Castellà
cavall
nom masculí
1 (mamífer) caballo.
2 (soldat) caballero.
3 (construcció) andamio.
4 argot (heroïna) caballo; jaco; heroína nom femení
interjecció
5 (carall) ¡caray!; ¡caramba!
a cavall de, a caballo de.
a cavall flastomat el pèl li lluu, salir el tiro por la culata.
a cavall regalat no li miris el dentat, a caballo regalado no le mires el dentado ( o el diente).
anar en el cavall de sant Francesc ( o de les cames), ir en el caballo de San Fernando.
baixar del cavall, desmontar; poner pie en tierra.
cavall de bastons, de copes, d'espases, d'oros, caballo de bastos, de copas, de espadas, de oros.
cavall de batalla, caballo de batalla.
cavall de bona barra, caballo de buena boca.
cavall de cursa, caballo de carreras.
cavall de mala mort, penco; jamelgo.
cavall de serp, caballito del diablo.
cavall fort (joc), burro.
cavall frisó, caballo de frisa.
cavall llavorer ( o semental), caballo padre ( o semental).
cavall marí, caballito ( o caballo) de mar ( o marino).
de cavall, de caballo.
defensar una cosa a peu i a cavall, defender algo a capa y espada ( o con uñas y dientes).
ésser cent cavalls, ser de gran ayuda.
estar entre les potes del cavall, ser despreciado.
pujar a cavall d'algú, llevar a alguien como un dominguillo.
saltar del cavall, saltar del caballo; desmontar.
tot bon cavall ensopega, quien tiene boca se equivoca.
Diccionari Manual català-castellà Vox © Larousse Editorial, SL