Català - Castellà
escopir
verb transitiu i intransitiu
1 (treure per la boca) escupir.
verb transitiu
2 (no penetrar) escupir; repeler.
3 figurat (treure amb violència) escupir; lanzar; expulsar.
escopir a la cara d'algú, escupir a la cara de alguien; despreciar a alguien.
escopir al cel, escupir al cielo; al que al cielo escupe, a la cara le cae.
NOTA: Modelo de conj. [11], como collir.
Diccionari Manual català-castellà Vox © Larousse Editorial, SL
