Català - Castellà
ordre
nom masculí
1 (disposició) orden; disposición nom femení: Canviar l'ordre dels llibres, Cambiar el orden de los libros.
2 (regles de societat) orden: L'ordre públic, El orden público.
3 (successió metòdica) orden; clasificación nom femení: Ordre alfabètic, Orden alfabético.
4 (grup taxonòmic) orden; categoría nom femení: L'ordre dels lepidòpters està format per les papallones, El orden de los lepidópteros está formado por las mariposas.
5 (classe de persones) orden; estamento: Ordre militar, Orden militar.
nom femení
6 (manament que cal seguir) orden; mandato m.; prescripción : Obeir les ordres dels superiors, Obedecer las órdenes de los superiores.
a l´ordre, a la orden.
alteració de l´ordre, alteración del orden.
de primer ordre, de primer orden.
ordre d´execució, cúmplase.
ordre de crida i cerca, orden de busca y captura.
ordre de detenció, orden de detención.
ordre del dia, orden del día.
per ordre de, por orden de.
posar ordre, poner orden.
sense ordre ni concert, sin orden ni concierto.
Diccionari Manual català-castellà Vox © Larousse Editorial, SL
