Català - Castellà
picar
verb transitiu
1 (fiblar un insecte) picar.
verb intransitiu
2 (causar coïssor) escocer; resquemar.
verb transitiu
3 (agafar el menjar amb el bec) picotear.
4 figurat (començar a obrar) picar; llegar.
5 (agafar-se a l'ham un peix) picar.
6 (punxar) punzar; pinchar.
7 (punxar el toro) varear.
8 (donar cops) machacar.
9 (espolsar la roba, les catifes) apalear; golpear.
10 (esport) picar.
verb pronominal
11 (alterar-se una cosa) picarse; corroerse; carcomerse; agriarse; avinagrarse.
12 figurat (ofendre's) picarse; ofenderse; mosquearse.
13 (jactar-se) jactarse.
verb transitiu
14 (mossegar) mordiscar; mordisquear.
verb intransitiu
15 (anar en picat) caer en picado.
16 (trucar) llamar.
picar a la porta, llamar a la puerta.
picar de mans, aplaudir.
picar de peus, patalear.
picar una mosca figurat picar una mosca; irritar.
NOTA: Modelo de conj. [46], como trencar.
Diccionari Manual català-castellà Vox © Larousse Editorial, SL
