Català - Castellà
resistir
verb intransitiu i pronominal
1 (durar) resistir; durar; perdurar.
verb transitiu
2 (aguantar) resistir; soportar; aguantar.
3 (tolerar) resistir; tolerar; consentir.
verb pronominal
4 (oposar resistència) resistir; rebelarse; luchar.
5 (oposar-se) resistirse; oponerse; negarse.
Diccionari Manual català-castellà Vox © Larousse Editorial, SL
