Català - Castellà
sol
nom masculí sol.
a sol i serena, a la intemperie.
caure el sol de ple a ple ( o fer un sol que estavella), caer un sol de justicia; caer el sol de plano.
eixir el sol a mitjanit, caerle ( o tocarle) a uno la lotería.
entrar el sol al cap, coger ( o pillar) una insolación.
farà bon sol, cuando las ranas críen pelo.
pondre's el sol a migdia, sufrir una desgracia.
sol colgant ( o ponent), sol poniente.
sol eixit, a primera luz.
sol ixent, sol naciente.
sol mort ( o trist; o malalt), sol apagado ( o poco intenso).
sol post ( o colgat), al ponerse el sol.
tocar el sol, dar el sol.
treure els pedacets al sol, sacar los trapos a relucir.
sòl
nom masculí
1 (terra) suelo.
2 (artificial) pavimento.
3 (terreny) solar.
4 (agricultura) tierra nom femení
5 (fons d'un atuell) asiento; suelo.
sol, sola
adjectiu solo, -la.
tot sol, a solas.
Diccionari Manual català-castellà Vox © Larousse Editorial, SL