Llengua catalana
atribuir
verb transitiu i pronominal
1 Considerar algú o alguna cosa com la causa d'un fet: van atribuir l'accident al mal estat de la carretera.
2 Considerar que una cosa pertany a algú o a alguna cosa: s'atribueix el mèrit de la feina, però l'hem fet entre tots.
3 Decidir a qui correspon una cosa que volen diverses persones o entitats: les terres i la masia s'atribuïen a l'hereu.
SINÒNIMS: adjudicar, assignar
OBSERVACIÓ: Es conjuga com traduir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
