Llengua catalana
instruir
verb transitiu
1 Comunicar coneixements, habilitats, idees o experiències a algú, seguint un mètode perquè ho aprengui: el professor instrueix els seus alumnes.
SINÒNIMS: ensenyar
verb pronominal
2 instruir-se Rebre coneixements i aprendre.
SINÒNIMS: estudiar
verb transitiu i pronominal
3 dret Fer les accions necessàries per jutjar una causa: la jutgessa que instruïa el cas no va voler fer declaracions a la premsa.
OBSERVACIÓ: Es conjuga com traduir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
