llengua
nom femení  
1   Òrgan tou i carnós que es troba dins la boca dels éssers humans i d'alguns animals i que intervé en la masticació i en la deglució dels aliments i en l'articulació dels sons.
2   Cosa que té una forma semblant a aquest òrgan: unes grans llengües de foc sortien per les finestres de la casa que es cremava.  
3   Conjunt de paraules que es combinen segons unes normes establertes i que usa una comunitat de parlants per comunicar-se: en Marc és un gran coneixedor de les llengües eslaves.  
SINÒNIMS: idioma, llenguatge, parla
llengua materna Llengua que s'ha après dels pares i es parla com a pròpia: la seva llengua materna és el català però també parla rus i polonès.  
llengua morta Llengua que ja no es parla: el llatí és una llengua morta.  
llengua oficial Llengua que un estat exigeix en les funcions administratives i les gestions de tipus oficial: el polonès és la llengua oficial de Polònia.  
llengua viva Llengua que es parla actualment en un país o en un conjunt de països: l'anglès i el català són llengües vives.  
anar-se'n de la llengua col·loquial   Dir un secret o alguna cosa que no s'havia de dir: en Mateu se n'ha anat de la llengua i ha explicat a la Clara el regal que li volem fer.  
estirar la llengua Provocar a algú amablement perquè parli de coses que altrament callaria.
haver menjat llengua col·loquial   Tenir molta disposició a parlar: avui ha menjat llengua, no calla!  
mossegar-se la llengua Reprimir-se per no dir alguna cosa que es vol dir: vaig haver de mossegar-me la llengua per no contestar-li.  
tenir a la punta de la llengua Tenir una paraula o una idea en ment i estar a punt de recordar-ho exactament però no acabar-ho d'aconseguir.
tenir la llengua llarga ( o tenir molta llengua) col·loquial   Tenir tendència a parlar més del compte i a dir coses poc adequades o indiscretes.
travar-se la llengua Embarbussar-se o entrebancar-se, una persona, quan parla: en parlar en públic, se li trava la llengua.