pols ¹
nom masculí  
1   Conjunt de batecs produïts pel moviment de la sang a les artèries, que es percep en algunes parts del cos, especialment al canell: el metge li notava el pols dèbil.  
2   Part del costat del cap, situada entre el front, l'orella i la galta: li feien mal els polsos, tant el dret com l'esquerre.  
SINÒNIMS: templa
3   Seguretat o fermesa a la mà per fer alguna acció delicada i de precisió: no puc agafar les tasses plenes de cafè perquè em falla el pols.  
a pols a. ) Fent força amb la mà i el canell, sense recolzar el braç, per aixecar alguna cosa enlaire: va agafar les maletes a pols.   b. ) Amb esforç i sense l'ajut de ningú: tots els diners que tinc els he guanyat treballant a pols.  
prendre el pols a. ) Examinar la freqüència i el ritme dels batecs de la sang d'algú: l'infermer em va prendre el pols per veure com estava.   b. ) Tractar de conèixer les intencions o l'opinió d'algú: el govern ha fet una enquesta per prendre el pols als ciutadans sobre la llei nova.  

pols ²
nom femení  
1   Conjunt de partícules molt petites suspeses en l'aire i que cauen sobre els objectes formant una capa de brutícia: passa un drap per treure la pols de la taula.  
2   Conjunt de partícules molt petites que s'aixeca de la terra seca per acció de l'aire: les rodes del carro aixequen la pols del rial.  
en pols [substància] Que s'ha reduït a parts molt petites com a resultat de moldre'l o d'extreure'n tota l'aigua: ens emportem un pot de llet en pols per si allà no hi ha llet.  
fer pols Trencar alguna cosa en trossos molt petits: has fet pols el gerro amb el cop de pilota.  
OBSERVACIÓ:  El plural també és pols.