Llengua catalana
ablanir
verb transitiu i pronominal
1 Fer tornar tou: la calor excessiva ablaneix la cera.
SINÒNIMS: estovar
2 Moderar o suavitzar el rigor i la severitat d'una persona: només els nets van ablanir el caràcter d'aquell home; s'ablaní en veure plorar el seu fill.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, algunes persones dels temps de present afegeixen -eix- com en el verb servir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
