Llengua catalana
accent
nom masculí
1 Elevació de to o d'intensitat amb què es pronuncia una síl·laba o part d'una síl·laba: el mot calendari té l'accent a la síl·laba da.
NOTA:
També accent prosòdic, accent d'intensitat o accent tònic.
2 Signe gràfic que es posa sobre la vocal d'una síl·laba portadora de l'accent tònic quan li correspon segons les regles de l'accentuació: acció porta accent a la o.
NOTA:
També accent gràfic.
accent agut o accent tancat Signe gràfic que té forma de ratlla petita i que baixa de dreta a esquerra (´): la paraula camí porta accent agut a la síl·laba mí.
accent circumflex Signe gràfic en forma de ve invertida (^): la paraula francesa âne porta accent circumflex.
NOTA:
En l'ortografia de la llengua catalana aquest accent no es fa servir.
accent greu o accent obert Signe gràfic que té forma de ratlla petita i que baixa d'esquerra a dreta ('): la paraula ciència porta accent greu a la síl·laba èn.
3 Conjunt de característiques de pronúncia i d'entonació que comparteixen els parlants d'una llengua o els membres d'un grup social: se li nota l'accent italià.
4 Modificació de la veu que expressa un sentiment, una emoció, etc.: parlava amb un accent molt trist.
posar l'accent Subratllar o fer ressaltar un aspecte: l'alcalde va posar l'accent en la necessitat de resoldre el problema de les escombraries.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
