Llengua catalana
aclaparar
verb transitiu
1 Fer sentir fortament una càrrega física o moral sobre qui la suporta: la feina aclaparava els descarregadors; un sentiment de culpa aclaparava el noi.
SINÒNIMS: aclucar
2 Fer caure, abatre: aclaparar un arbre.
NOTA:
No s'ha de confondre amb acaparar, que significa 'acumular coses que els altres necessiten'.
3 Confondre o desconcertar, especialment amb un excés d'atencions, burles o recomanacions: aquesta àvia aclapara els nets.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
