Llengua catalana
afartar
verb transitiu i pronominal
1 Fer que algú no tingui gens de fam donant-li molt de menjar: l'àvia té por que no ens quedem amb gana i ens afarta; no és bo afartar-se de dolços.
SINÒNIMS: atipar
2 Cansar o fastiguejar algú: tantes bromes pesades van afartar els seus companys; ja m'he afartat de fer règim.
SINÒNIMS: atipar
verb transitiu
3 Donar o fer prendre alguna cosa en excés: afarten el pobre gos de garrotades.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
