Llengua catalana

ajupir
verb transitiu  
1   Abaixar o inclinar el cap o una altra part del cos: els més alts haureu d'ajupir el cap.  
SINÒNIMS: acotar

verb transitiu i pronominal  
2   Atrapar entre dues coses que s'ajunten, especialment quan fa mal: la porta li ha ajupit els dits; vigila o t'ajupiràs els dits quan tanquis el calaix.  

verb pronominal  
3   ajupir-se Humiliar-se, mantenir-se en una actitud servicial davant d'algú o d'alguna cosa: són uns homes orgullosos que no s'ajupen davant de res ni de ningú.  
SINÒNIMS: abaixar-se, agemolir-se

OBSERVACIÓ:  No és un verb incoatiu, és a dir, no s'ha d'afegir l'increment -eix . Per tant, és incorrecte *ajupeix.  Es conjuga com dormir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL