Llengua catalana
autèntic, -a
adjectiu
1 Que no és fals ni falsificat, sinó que és cert i vertader: un brillant autèntic; un text antic autèntic.
SINÒNIMS: genuí
2 Que està autoritzat o legalitzat i que té un valor oficial: un xec autèntic.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
