Llengua catalana
baixa
nom femení
1 Fi de la relació laboral o professional que unia una persona a una associació o a una empresa, per decisió unilateral d'una de les parts o perquè les dues parts s'han posat d'acord: m'he donat de baixa del gimnàs perquè no tinc temps d'anar-hi.
2 Document en el qual se certifica que una persona ha de deixar durant un temps el seu lloc de treball a causa d'una malaltia o un accident: el metge li ha signat la baixa per depressió.
3 Persona que ha hagut d'abandonar una activitat per una causa determinada: demà juga la selecció amb moltes baixes.
4 Mort, invalidesa o desaparició d'una persona, especialment d'un soldat en una acció de guerra: l'exèrcit enemic ha patit poques baixes.
5 Disminució del valor o de la quantitat d'una cosa: les accions de la nostra companyia han patit una baixa.
anar de baixa Estar una persona, una entitat, una associació, etc. en decadència, en un procés de fallida o degeneració: els resultats de la companyia van de baixa, farà fallida.
donar de baixa a. ) Declarar un metge oficialment en un document que una persona ha de deixar temporalment el seu lloc de treball a causa d'una malaltia o d'un dany físic. b. ) Declarar o anotar en un registre que una persona ha deixat de pertànyer a una entitat o de dedicar-se a una activitat.
baixà
nom masculí Títol que es donava als alts càrrecs de l'administració civil i militar otomana i als grans senyors de l'imperi otomà.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
