Llengua catalana
beneir
verb transitiu
1 Lloar algú o alguna cosa per agrair els beneficis rebuts: beneïa les persones que l'havien ajudat.
2 Fer que algú o alguna cosa esdevingui objecte de culte diví mitjançant una invocació: beneir una imatge.
SINÒNIMS: consagrar
3 Demanar la protecció de Déu, de la Mare de Déu o d'un sant sobre algú o alguna cosa, especialment amb paraules o cerimònies rituals d'un sacerdot: el mossèn beneeix els feligresos fent el senyal de la creu.
4 Concedir Déu la seva protecció, la prosperitat sobre algú o alguna cosa: Déu va beneir Abraham.
OBSERVACIÓ: Es conjuga com traduir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
