Llengua catalana
benigne, -a
adjectiu
1 Que té bona voluntat, comprensió i simpatia envers algú: un jutge benigne.
SINÒNIMS: benèvol, bondadós, tolerant
2 [fenomen natural o climàtic] Que és suau i agradable: un hivern molt benigne.
3 [malaltia] Que no és maligne, que no és mortal o greu: li van trobar un tumor benigne.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
