Llengua catalana
buf 1
nom masculí
1 Vent que surt de la boca quan algú bufa.
2 medicina Soroll com el d'algú bufant que fa un òrgan del cos en moviment, especialment el cor, i que es pot percebre mitjançant l'auscultació: el metge va detectar un buf quan auscultava el pacient.
buf 2
nom masculí Peça de roba en forma de tub que serveix per abrigar el coll i la boca, i que es pot col·locar de maneres diverses: ha sortit al carrer ben abrigat amb l'anorac, el buf i els guants.
SINÒNIMS: tapaboques
buf, -a
adjectiu
1 [gènere operístic] Que és lleuger o humorístic: una òpera bufa.
nom masculí i femení
2 Persona que interpreta un repertori musical de caràcter humorístic.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
