Llengua catalana
buidar
verb transitiu
1 Deixar buit un receptacle traient-ne allò que conté: buidar les butxaques de l'abric; buidar una ampolla.
2 Deixar buit un lloc sortint-ne o fent-ne sortir els qui l'ocupen: la policia ha buidat el local.
3 Fer en un cos sòlid una cavitat buida: buidar un esclop.
4 Fabricar un objecte omplint un motlle amb un metall fos o amb una altra substància tova.
5 Esmolar una eina de tall: buidar un ganivet.
6 Extreure dades d'un escrit: estic buidant la premsa local per informar-me sobre el cas.
7 Evacuar el ventre.
8 Treure convulsivament per la boca el contingut de l'estómac.
SINÒNIMS: vomitar
verb pronominal
10 buidar-se Quedar-se buit: el dipòsit s'ha buidat.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
