Llengua catalana

camp
nom masculí  
1   Terreny o conjunt de terrenys que es conreen: un camp d'ordi; els camps ja estan llaurats.  

2   Conjunt de terres, poblacions rurals i formes de vida agràries.

3   Terreny generalment pla i limitat que es dedica a un ús determinat o en el qual es desenvolupa una activitat.
camp de batalla Lloc on lluiten dos exèrcits.
camp de concentració Lloc on es reclouen presoners de guerra i altres persones per motius polítics o com a forma de càstig o d'explotació.
camp de treball Lloc on joves o estudiants de procedència ben diversa realitzen, guiats per especialistes, treballs d'interès públic durant les vacances.

4   Espai ocupat per una persona, un equip o un exèrcit que lluita o competeix contra altres: la pilota ha entrat en camp contrari.  

5   Matèria d'estudi o parcel·la de coneixement: el camp de les matemàtiques.  
SINÒNIMS: esfera

6   Espai en què es manifesta una força o un fenomen físic: camp magnètic.  

7   Lloc amb instal·lacions fixes on s'estableixen temporalment les tropes d'un exèrcit.
SINÒNIMS: campament

camp visual Extensió d'espai que es veu sense moure l'ull ni el cos.
deixar el camp lliure Abandonar un projecte o retirar-se d'un assumpte on hi ha competidors.
fotre ( o fúmer) el camp col·loquial   Anar-se'n d'un lloc: foteu el camp, apa! Aneu a jugar a una altra banda.  
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL