Llengua catalana
contenir
verb transitiu
1 Portar o incloure una cosa dins d'una altra: m'he comprat un CD que conté molts jocs i animacions.
2 Aturar o limitar el moviment d'extensió d'un cos o d'un líquid: l'exèrcit rus va contenir les tropes alemanyes.
verb pronominal
3 contenir-se Impedir que un sentiment o un impuls s'expressi obertament, moderar-se la intensitat: a vegades m'he de contenir per no renyar-te.
SINÒNIMS: refrenar, reprimir
OBSERVACIÓ: Es conjuga com obtenir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL