Llengua catalana

contenir
verb transitiu  
1   Portar o incloure una cosa dins d'una altra: m'he comprat un CD que conté molts jocs i animacions.  

2   Aturar o limitar el moviment d'extensió d'un cos o d'un líquid: l'exèrcit rus va contenir les tropes alemanyes.  

verb pronominal  
3   contenir-se Impedir que un sentiment o un impuls s'expressi obertament, moderar-se la intensitat: a vegades m'he de contenir per no renyar-te.  
SINÒNIMS: refrenar, reprimir

OBSERVACIÓ:  Es conjuga com obtenir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL