Llengua catalana

cor 1
nom masculí  
1   Òrgan muscular que impulsa la sang a tot el cos a través del sistema circulatori.

2   Dibuix o figura que representa aquest òrgan: porta una samarreta amb tot de cors dibuixats.  

3   Capacitat de sentir afecte, amor, pena o compassió: fa coses tan dolentes que sembla que no tingui cor.  

4   Valor, energia i voluntat per afrontar situacions difícils o adverses: no tinc cor de posar-me a estudiar ara, estic molt cansat.  

5   Part central, interior o més important d'una cosa: normalment al cor de les ciutats és on hi ha més moviment.  

nom masculí plural  
6   cors Una de les quatre sèries de cartes que formen la baralla francesa que es distingeix pels cors que duu dibuixats: la baralla francesa és formada per cartes de cors, diamants, trèbols i piques.  

a cor què vols Amb total satisfacció dels desitjos: estava tip de treballar sense descans mentre els altres dormien a cor què vols.  
anar amb el cor a la mà Actuar amb sinceritat: va amb el cor a la mà, sempre parla amb molta franquesa.  
de tot cor D'una manera sincera: et dic de tot cor que m'ha agradat molt el teu poema.  
estar amb l'ai al cor Expressió que indica una gran por i ansietat: quan se'n va a fer escalada ens fa estar amb l'ai al cor.  
fer el cor fort Fer un esforç una persona per fer una cosa que no li agrada o per fer veure que no té cap problema a fer-la: quan hi ha problemes has de fer el cor fort i tirar endavant.  

cor 2
nom masculí  
1   Grup generalment nombrós de persones que canten juntes, normalment sense acompanyament instrumental.
SINÒNIMS: coral

2   Lloc d'una església, generalment damunt de l'entrada, destinat a les persones que resen i canten durant un ofici religiós: un grup de fidels cantava des del cor acompanyats per un orgue.  
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL