Llengua catalana

cul
nom masculí  
1   Part del darrere del cos de les persones i dels animals, que es troba entre el final del l'esquena i el començament de les cames: va seure a terra sense mirar i es va clavar una pedra al cul.  

2   Forat on acaba l'última part de l'intestí gros, per on s'expulsen els excrements.

3   Part del darrere d'alguna cosa: el cul dels pantalons; el cul d'un vehicle.  

4   Part de baix d'alguna cosa, especialment d'un recipient: el cul d'una ampolla; el cul d'una garrafa.  
SINÒNIMS: fons

5   Quantitat petita de líquid que queda al fons d'un recipient: només queda un cul d'oli.  

anar de cul col·loquial   Tenir molta feina i poc temps per fer-la: la Laia sempre va de cul perquè estudia i treballa alhora.  
caure de cul a. ) col·loquial   Caure cap enrere, tocant amb el cul a terra: m'han empentat i he caigut de cul.   b. ) col·loquial   Sorprendre's molt una persona: quan li han dit que ha guanyat el premi ha caigut de cul.  
ésser ( o semblar) el cul d'en Jaumet col·loquial   Ésser una persona moguda, que no es pot estar mai quieta o tranquil·la: el teu fill és el cul d'en Jaumet, que mai no para quiet!  
NOTA:
   És incorrecta l'expressió *cul inquiet perquè és un calc del castellà.

mullar-se el cul col·loquial   Comprometre's en un assumpte conflictiu o amb una manera de pensar i d'actuar, assumint-ne totes les conseqüències: no ens va voler dir la seva opinió per no mullar-se el cul.  
ser cul i merda malsonant   Ser dues persones molt amigues, ser inseparables: en Joan i en Lluís són cul i merda, sempre juguen junts.  
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL