Llengua catalana
dent
nom femení
1 Peça dura i blanca que creix, juntament amb d'altres, a la boca dels humans i d'altres animals; serveix per tallar i mastegar els aliments i, en els animals, també per defensar-se.
dent de llet Dent que surt a la boca durant el creixement i que, quan cau, és substituïda per una altra de permanent al mateix lloc.
2 Punta o sortint que hi ha en un costat o a la superfície d'una cosa, especialment d'un instrument o d'una eina: les dents d'una clau; les dents d'una serra.
anar armat fins a les dents Portar moltes armes al damunt: els atracadors anaven armats fins a les dents.
ensenyar les dents Enfrontar-se a algú o plantar-li cara: la Mercè molestava en Miquel, fins que aquest li va ensenyar les dents.
parlar entre dents Parlar molt baix i de manera que no s'entengui el que es diu: quan la meva àvia s'enfada, parla entre dents.
dent de lleó Planta herbàcia de flors groguenques amb unes arrels amb propietats medicinals: bufa el dent de lleó sec i veuràs com volen les seves llavors.
OBSERVACIÓ: És una paraula femenina. Per tant, la dent i no *el dent.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL