Llengua catalana
descendir
verb intransitiu
1 Anar de dalt a baix, passar d'un lloc a un altre de més baix: érem al cim de la muntanya i vam descendir a la vall.
SINÒNIMS: baixar, davallar
2 Disminuir de valor o d'intensitat: quan la febre va descendir ja es trobava millor.
SINÒNIMS: baixar, minvar
3 Passar d'una categoria o posició a una altra de més baixa: descendir de categoria professional.
4 Procedir d'una persona o d'un poble: en Pere descendeix d'una família d'aristòcrates.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, algunes persones dels temps de present afegeixen -eix- com en el verb servir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
