Llengua catalana
desorientar
verb transitiu i pronominal
1 Confondre o estar confosa una persona respecte al punt de l'espai on es troba o la direcció que segueix: la foscor ens desorienta perquè no veiem on som ni cap a on anem.
2 Perdre o fer perdre a una persona o a un grup de persones l'orientació en allò que fan o com ho fan: tants consells l'han desorientat i ja no sap què decidir.
SINÒNIMS: despistar
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
