Llengua catalana
dispensar
verb transitiu
1 Autoritzar una o més persones a no complir una obligació, el que ordenen les lleis generals, etc.: el professor la va dispensar d'anar a classe perquè la seva mare estava malalta.
SINÒNIMS: eximir, rellevar
2 Donar o repartir, generalment paraules o coses positives: els va dispensar un discurs d'agraïment.
3 Disculpar o perdonar un error o una falta poc important: no em va trucar però el dispenso perquè sé que va molt enfeinat.
4 Excusar-se per una falta comesa; també es fa servir com a fórmula de cortesia: dispensa!, no m'he adonat que eres aquí.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
