Llengua catalana
doble
numeral multiplicatiu
1 Que és dues vegades una cosa: cent és el doble de cinquanta; ha trigat doble estona que tu.
adjectiu
2 Que va acompanyat d'alguna cosa semblant o igual que fa la mateixa funció: aquesta porta té doble pestell; una maleta amb doble fons.
3 Que es mostra d'una manera i és realment d'una altra: una frase amb doble sentit.
adjectiu i nom masculi
4 [beguda] Que té dues vegades la quantitat habitual del seu contingut: un cafè doble.
nom masculí i femení
5 Persona que té una semblança tan gran amb una altra que és fàcil de confondre-les: he vist la teva doble.
6 Persona que substitueix un actor o una actriu de cinema o televisió en les escenes perilloses o que requereixen alguna habilitat especial: té un doble per a les escenes violentes.
nom masculí plural
7 dobles esport Partit de tennis, tennis de taula o bàdminton, en què juguen dos jugadors contra uns altres dos.
8 esport Infracció que es comet en bàsquet quan un jugador fa botar la pilota amb totes dues mans o quan salta amb la pilota a les mans i cau amb la pilota encara a les mans.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
