Llengua catalana
dubtar
verb intransitiu
1 Estar insegur respecte d'alguna cosa: dubto entre anar al cine o quedar-me a veure la pel·lícula que fan a la televisió.
2 No creure completament en la veracitat d'un fet o d'una notícia.
3 Desconfiar de l'honradesa d'algú o sospitar que és culpable d'una falta o delicte: com pots dubtar del teu propi germà?
OBSERVACIÓ: S'utilitza dubtar de en el sentit de 'desconfiar'; en canvi dubtar en en el sentit de 'tenir poca fermesa a parlar o actuar'.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
