Llengua catalana
emmarcar
verb transitiu
1 Posar dins d'un marc una fotografia, una pintura o una làmina: va emmarcar el quadre que li havien regalat i el va penjar a la paret.
verb transitiu i pronominal
2 Assenyalar els límits espacials, temporals, culturals, econòmics o polítics que envolten una cosa i determinen part de les seves característiques: la pel·lícula Casablanca s'emmarca en la Segona Guerra Mundial.
SINÒNIMS: enquadrar
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la c es converteix en qu davant e, i, com en el verb trencar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
