Llengua catalana
encalçar
verb transitiu
1 Córrer darrere algú o alguna cosa per atrapar-lo: el gos encalça una llebre; pressentia que la mala sort l'encalçava.
SINÒNIMS: acuitar, empaitar, perseguir
2 Mirar d'aconseguir alguna cosa amb tots els mitjans possibles: fa això perquè encalça una feina millor.
SINÒNIMS: perseguir
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, la ç passa a c davant e, i , com en el verb començar.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
