Llengua catalana

encomanar
verb transitiu  
1   Confiar a algú l'execució o la cura d'alguna cosa: li han encomanat la direcció del projecte.  
SINÒNIMS: encarregar

2   Demanar que es reservi o se serveixi alguna cosa: les mides especials s'han d'encomanar perquè no les tenim a la botiga.  
SINÒNIMS: encarregar

verb transitiu i pronominal  
3   Transmetre una malaltia un ésser viu a un altre.
SINÒNIMS: contagiar, contaminar, infectar

4   Transmetre una idea o un sentiment una persona a una altra: aquesta noia encomana serenitat; el riure s'encomana.  
SINÒNIMS: contagiar

verb pronominal  
5   encomanar-se Posar-se sota l'empara o la protecció d'algú, demanar-li ajuda: es va encomanar a Déu i a tots els sants.  
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL