Llengua catalana
encomanar
verb transitiu
1 Confiar a algú l'execució o la cura d'alguna cosa: li han encomanat la direcció del projecte.
SINÒNIMS: encarregar
2 Demanar que es reservi o se serveixi alguna cosa: les mides especials s'han d'encomanar perquè no les tenim a la botiga.
SINÒNIMS: encarregar
verb transitiu i pronominal
3 Transmetre una malaltia un ésser viu a un altre.
SINÒNIMS: contagiar, contaminar, infectar
4 Transmetre una idea o un sentiment una persona a una altra: aquesta noia encomana serenitat; el riure s'encomana.
SINÒNIMS: contagiar
verb pronominal
5 encomanar-se Posar-se sota l'empara o la protecció d'algú, demanar-li ajuda: es va encomanar a Déu i a tots els sants.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL