Llengua catalana
No s'ha trobat la paraula exacte. Això és el més aproximat:
enfilar
verb transitiu
1 Passar un fil, un cordill, etc., pel forat d'alguna cosa, especialment d'una agulla de cosir: sense les ulleres no puc enfilar l'agulla.
2 Lligar o travessar algunes coses amb un fil, un cordill, etc., perquè restin unides: enfilar tomàquets per penjar-los; enfilava boles de cristall per fer un collaret.
3 Traspassar algú o alguna cosa amb una arma o una eina punxeguda: enfilar els pollastres amb l'ast.
4 Començar a recórrer un camí, prendre una direcció: l'he atrapat quan enfilava l'escala.
verb pronominal
5 enfilar-se Pujar en un lloc ajudant-se amb els peus i les mans: les criatures s'han enfilat als arbres.
6 Pujar, una planta, arrapant-se o entortolligant-se al tronc d'un arbre, a una paret, etc.: l'heura s'enfila per les torres del castell.
7 Irritar-se o enfadar-se molt: parlem-ne tranquil·lament, sense enfilar-nos.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
