Llengua catalana
envellir
verb transitiu i intransitiu i pronominal
1 Fer o fer-se vella una persona o una cosa: la malaltia l'ha envellit; ningú no vol envellir; les cases abandonades s'envelleixen ràpidament.
verb intransitiu
2 Durar, arribar a vell: si vols envellir vigila la teva salut.
OBSERVACIÓ: Quan es conjuga, algunes persones dels temps de present afegeixen -eix- , com en el verb servir.
També tens: embellir
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
