estar
verb copulatiu  
1   Existir o trobar-se en un lloc o en una situació determinada: estic a Barcelona des de fa deu anys.  
2   Sentir-se o trobar-se d'una determinada manera: estic cansat.  
verb intransitiu  
3   Quedar-se un temps en un lloc o en una posició: vam estar tres hores a la sala d'espera; em canso d'estar dreta.  
4   Tardar cert temps a fer una cosa: estava ben bé una setmana preparant els exàmens.  
5   Deixar de fer una cosa: per nosaltres no estigueu, continueu, com si no hi fóssim.  
verb auxiliar  
6   Seguit d'un participi, forma passiva que expressa el resultat: el cotxe està destrossat.  
7   En una perífrasi i seguit d'un gerundi, indica duració o que una cosa s'està fent: quan hi vaig arribar estaven dormint.  
verb pronominal  
8   estar-se Habitar o viure en un lloc: han canviat de pis, ara s'estan al carrer Major.  
estar en alguna cosa Ser causa o raó i consistir en algú o alguna cosa: la felicitat no està en els diners.  
estar per a. ) Posar atenció o dedicació en una cosa o en algú: ara no està per la feina; de seguida estic per tu.   b. ) Ser imminent que passi una cosa: els convidats estan per arribar i encara no ho tinc tot a punt.  
estar-se de (fer una cosa) No fer una cosa que es desitjaria fer: m'estaré de prendre'm un altre cafè perquè després no dormiria.  
OBSERVACIÓ:  L'imperatiu de la primera i la segona persones del plural és estiguem i estigueu . És incorrecte dir *estem i *esteu.