Llengua catalana
estrany, -a
adjectiu
1 Que és rar o diferent del que es considera normal: és estrany que tu em facis aquesta pregunta.
2 Que no té part en el que s'expressa: no va participar en l'assumpte i es va mantenir estrany als problemes que van sorgir.
3 [cosa] Que es desconeix o s'ignora i del qual no es comprèn la naturalesa ni les qualitats: la química és una matèria estranya per a nosaltres.
SINÒNIMS: desconegut
nom masculí i femení
4 Persona que pertany a un grup o cercle no conegut: em pensava que a la festa hi hauria gent coneguda, però només hi havia estranys.
OBSERVACIÓ: És incorrecte dir *extrany.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
