Llengua catalana
etern, -a
adjectiu
1 Que no té principi ni fi: per als catòlics, Déu és etern.
SINÒNIMS: perpetu
2 Que roman inalterat i manté sempre la seva qualitat o el seu estat: va jurar que el seu amor seria etern.
SINÒNIMS: infinit, perenne
3 Que es repeteix de manera freqüent i amb insistència: l'etern repic de les campanes.
4 Que dura massa temps: l'examen va ser etern.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL