Llengua catalana

etern, -a
adjectiu  
1   Que no té principi ni fi: per als catòlics, Déu és etern.  
SINÒNIMS: perpetu

2   Que roman inalterat i manté sempre la seva qualitat o el seu estat: va jurar que el seu amor seria etern.  
SINÒNIMS: infinit, perenne

3   Que es repeteix de manera freqüent i amb insistència: l'etern repic de les campanes.  

4   Que dura massa temps: l'examen va ser etern.  
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL