Llengua catalana
excepcional
adjectiu
1 Que és tan particular o poc freqüent que quan passa causa sorpresa i estranyesa: és un fet excepcional que es llevi tan d'hora.
SINÒNIMS: extraordinari, infreqüent, rar
2 Que és molt bo o extraordinari: ha fet una carrera excepcional i segur que aconseguirà medalla.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
