Llengua catalana

imprimir
verb transitiu  
1   Deixar una marca o un senyal en alguna cosa per pressió: imprimirà les seves petjades a la sorra.  

2   Reproduir un text o un dibuix sobre paper, plàstic, metall, etc., mitjançant procediments mecànics o elèctrics.

3   Transmetre una força o un impuls a un cos: el davanter imprimia un gran efecte amb els seus xuts.  

verb pronominal  
4   imprimir-se Fixar-se alguna cosa per sempre en el caràcter d'algú, en la seva manera de ser, de pensar o de sentir: durant l'estada a l'internat es va imprimir d'un profund sentit de la disciplina.  

OBSERVACIÓ:  El participi d'aquest verb és imprès i no *imprimit.  Es conjuga com dormir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL