Llengua catalana
imprimir
verb transitiu
1 Deixar una marca o un senyal en alguna cosa per pressió: imprimirà les seves petjades a la sorra.
2 Reproduir un text o un dibuix sobre paper, plàstic, metall, etc., mitjançant procediments mecànics o elèctrics.
3 Transmetre una força o un impuls a un cos: el davanter imprimia un gran efecte amb els seus xuts.
verb pronominal
4 imprimir-se Fixar-se alguna cosa per sempre en el caràcter d'algú, en la seva manera de ser, de pensar o de sentir: durant l'estada a l'internat es va imprimir d'un profund sentit de la disciplina.
OBSERVACIÓ: El participi d'aquest verb és imprès i no *imprimit. Es conjuga com dormir.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL