Llengua catalana
interpel·lar
verb transitiu
1 Dirigir-se a algú per demanar-li alguna cosa, especialment explicacions sobre els seus actes o sobre algun fet de què se'l considera responsable: la fiscal va interpel·lar el testimoni.
2 Plantejar, un diputat o un senador, un requeriment al govern per tal que aquest doni explicacions de la seva política: l'oposició ha interpel·lat el govern amb duresa.
Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL
